Blanca Busquets

Jardí a l’obaga

(2016). Editorial Proa

Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L'Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d'aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.

Paraules a mitges

(2014). Rosa dels Vents

T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d'ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban, amb desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.

La casa del silenci

(2013). Rosa dels Vents

Aquesta es la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música. Aquesta es la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La nevada del cucut

(2010). Rosa dels Vents

Una dona que va viure fa cent anys escriu d’amagat a la llum d’una espelma en un lloc perdut de Catalunya, en un poble en mig de les muntanyes. La seva passió pels llibres, inusual pel seu temps i el seu entorn, s’assembla molt a la d’una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure.  Al llarg de la novel·la, el lector va entrant a poc a poc en la vida d’aquestes dues dones, en el seu dolor però també en les seves ganes de viure i, malgrat haver viscut en èpoques diferents, les capítols van teixint un fil invisible ple d’il·lusions, silencis i paraules.

Vés a saber on és el cel

(2009) Rosa dels Vents

“He fet un crit quan l’he vist: el mort no era el mort”
Així comença la novel·la. Equivocar-se de mort en un tanatori pot ser només un incident sense conseqüències, o pot ser, com a Vés a saber on és el cel, un error que ens canviarà la vida.Tots tenim un passat, fins i tot el presentador del programa de ràdio més escoltat del país.

 

El jersei

(2006) Rosa dels Vents

L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitantas de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables... El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant inteligència.

Tren a Puigcerdà

(2007) Rosa dels Vents

Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó…

Presó de neu

(2003) Edicions Proa

Presó de neu Després de passar deu anys empresonat per l’assassinat de la seva esposa, Jordi Codina és alliberat i decideix tornar a l’escena del crim. Alhora que inicia el seu viatge, un monòleg interior ens condueix fins als records confusos del seu passat: la seva activa participació en els moviments d’esquerres d’estudiants, un grup de teatre local, les seves complicades relacions amb les dones ; i el capítol de la seva vida que començà el primer dia que arribà a la presó,on la vida i la mort són companyes inseparables.

Blanca Busquets 2012 © Tots els drets reservats Blanca Busquets en Facebook Blanca Busquets en Twitter